Procés de carbonatació en la pintura al fresc amb morters calcítics i dolomítics

Núria Oriols Pladevall; Nati Salvadó Cabré; Salvador Butí Papiol; Trinitat Pradell i Cara

doi:10.55437/unicum.305

Núm. 23 (2024)

Pintura

27-50

Proceso de carbonatación en la pintura al fresco con morteros calcíticos y dolomíticos

Núria Oriols Pladevall | Museu Nacional d'Art de Catalunya
Nati Salvadó Cabré | Universitat Politècnica de Catalunya
Salvador Butí Papiol | Universitat Politècnica de Catalunya
Trinitat Pradell i Cara | Universitat Politècnica de Catalunya

PDF (CA)

Publicado

2025-02-18

DOI: https://doi.org/10.55437/unicum.305

Resumen

El procés de carbonatació en una pintura al fresc segueix els mateixos processos que en els sistemes biogènics. S’inicia amb la formació de carbonat de calci amorf hidratat, CaCO3·nH2O, que s’estabilitza a la superfície de les pintures, tant en morters calcítics com dolomítics, i a l’interior es transforma en calcita, o calcita i aragonita quan el morter és dolomític. En els morters dolomítics, l’hidròxid de magnesi no reacciona amb el CO2 mentre quedi hidròxid de calci per carbonatar, esdevenint, per tant, morters més reactius a llarg termini

Agencias de apoyo:

Esta investigación no contó con financiación

Palabras clave:

pintura mural, fresc, carbonatació, morter càlcic, morter dolomític, ACC carbonat de calci amorf, portlandita, brucita

Cómo citar

Oriols Pladevall, N., Salvadó Cabré, N., Butí Papiol, S., & Pradell i Cara, T. (2025). Proceso de carbonatación en la pintura al fresco con morteros calcíticos y dolomíticos. UNICUM, (23), 27–50. https://doi.org/10.55437/unicum.305

Descargar cita

Estadísticas del artículo

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citaciones en Google Académico

Licencia

Derechos de autor 2025 Núria Oriols Pladevall, Nati Salvadó Cabré, Salvador Butí Papiol, Trinitat Pradell Cara

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.

Citas

BERUTO, D.T.; BARBERIS, F.; BOTTER, R. “Calcium carbonate binding mechanisms in the setting of calcium and calciummagnesium putty-limes”. Journal of Cultural Heritage. Vol. 6 (2005), núm. 3, p. 253-260. DOI: 10.1016/j.culher.2005.06.003.

BRECEVIC, L.; NIELSEN, A.E. “Solubility of amorphous calcium carbonate”. Journal of Crystal Growth. (1989), núm. 98, p. 504-510.

BRECEVIC, L.; KRALJ, D. “ChemInform Abstract: On Calcium Carbonates: From Fundamental Research to Application”. ChemInform. (2008), núm. 39. DOI:10.1002/chin.200805226.

CIZER, Ö. [et alt.]. “Real-time investigation of reaction rate and mineral phase modifications of lime carbonation”. Construction and Building Materials. Vol. 35 (2012), p. 741-751. DOI: 10.1016/j.conbuildmat.2012.04.036.

DE SILVA, P. [et alt.]. “Carbonate binders: Reaction kinetics, strength and microstructure”. Cement and Concrete Composites. Vol. 28 (2006), núm. 7, p. 613-620. https://doi.org/10.1016/j.cemconcomp.2006.03.004.

ELERT, K. [et alt.]. “Lime Mortars for the Conservation of Historic Buildings”. Studies in Conservation. Vol. 47 (2008), p. 62-75. DOI:10.2307/1506835.

HARRISON, A. [et alt.]. “Solubility of the hydrated Mg-carbonates nesquehonite and dypingite from 5 to 35 °C: Implications for CO2 storage and the relative stability of Mg-carbonates”. Chemical Geology. Vol. 504 (2019), p. 123-135. https://doi.org/10.1016/j.chemgeo.2018.11.003.

HARTSHORN, H. Dolomitic Lime Mortars: Carbonation Complications and Susceptibility to Acidic Sulfates. Director: Norman R. Weiss. Tesi de màster. New York: School of Architecture, Planning and Preservation, Columbia University, 2012. Disponible en línia a <https://academiccommons.columbia.edu/doi/10.7916/D81R6XMF> [Consulta: 19 febrer 2024].

HAYNES, W.M. (ed.) CRC Handbook Chemistry and Physics. 97th Edition. Boca Raton (Florida, USA): CRC Press, 2016. https://doi.org/10.1201/9781315380476.

HERNANDEZ Y HERNANDEZ, M. de los A. Estudios de precipitación de CaCO3 como herramienta para entender los procesos de biomineralización, usando como modelo biológico la cáscara de huevo de gallina. Director: Juan Manuel García Ruiz. Tesi doctoral. Granada: Universidad de Granada, Instituto Andaluz de Ciencias de la Tierra, 2009. Disponible en línia a: <https://digibug.ugr.es/handle/10481/2215> [Consulta: 19 febrer 2024].

LANAS, J.; ÁLVAREZ-GALINDO, J.I. “Dolomitic limes: Evolution of the slaking process under different conditions”. Thermochimica Acta. Vol. 423 (2004), núm. 1-2, p. 1-12. DOI:10.1016/j.tca.2004.04.016.

MONTOYA, C. [et alt.]. “Study of ancient dolomitic mortars of the church of Santa María de Zamarce in Navarra (Spain): Comparison with simulated standards”. Thermochimica Acta. Vol. 398 (2003), núm. 1-2, p. 107-122. DOI: 10.1016/S0040-6031(02)00321-0.

NGUYEN, H. [et alt.]. “On the carbonation of brucite: Effects of Mg-acetate on the precipitation of hydrated magnesium

carbonates in aqueous environment”. Cement and Concrete Research. Vol. 153 (2022), art. 106696. DOI: 10.1016/j.cemconres.2021.106696.

ORIOLS, N. [et alt.]. “Amorphous calcium carbonate (ACC) in fresco mural paintings”. Microchemical Journal. Vol. 154 (2020), art. 104567. doi.org/10.1016/j.microc.2019.104567.

ORIOLS, N. [et alt.]. “Carbonation of fresco mural paintings with a dolomitic mortar”. Cement and Concrete Research. Vol. 157 (2022), art. 106828. https://doi.org/10.1016/j.cemconres.2022.106828.

ORIOLS, N. Del mur romànic al museu. La tècnica de la pintura mural romànica i delseu traspàs amb morters de caseïna. Directors: Dra. Nati Salvador i Dr. Salvador Butí. Tesi doctoral. Vilanova i la Geltrú: Programa Polímers Biopolímers del Departament d’Enginyeria Química-Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, Universitat Politècnica de Catalunya, 2022.

RODRIGUEZ-NAVARRO, C. [et alt.]. “Formation of amorphous calcium carbonate and its transformation into mesostructured calcite”. CrystEngComm. Vol. 17 (2015), núm. 1, p. 58-72. DOI:10.1039/c4ce01562b.

RODRIGUEZ-BLANCO, J.D.; SHAW, S.; BENNING, L.G. “The kinetics and mechanisms of amorphous calcium carbonate (ACC) crystallization to calcite, via vaterite”. Nanoscale. Vol. 3 (2011), núm. 1, p. 265-271. DOI:10.1039/c0nr00589d.