La poli (2-etil-2-oxazolina) i els seus usos en conservaciórestauració de pintura.

Resum

El polímer poli(2-etil-2-oxazolina), comercialitzat amb el nom d’Aquazol®, fou introduït a les pràctiques de conservació-

restauració durant els anys 90 del segle XX. Tot i ser una resina jove, encara per assegurar del cert els seus

límits, les seves propietats inusuals i el fet que sigui un material respectuós amb el medi ambient i amb la salut del

conservador-restaurador, ha propiciat que s’hagi utilitzat cada vegada més en processos molt diversos. Aquest

article és una síntesi de la recerca realitzada sobre aquest polímer arran d’un cas pràctic dut a terme al Centre de

Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) i que formà part del Treball Final dels estudis de conservaciórestauració

de l’ESCRBCC.