El test d'Oddy: una eina de selecció de materials aptes per a la conservació-restauració

Abstract

El test d’Oddy és una prova d’envelliment accelerat que serveix per determinar la innocuïtat d’un material que ha d’ésser posat en contacte o proper a una obra d’art. El protocol d’aquest test fou posat a punt per Andrew Oddy als anys 1970 al British Museum Research Laboratory (Oddy 1973). Posteriorment una revisió del test ha estat proposada pel Metropolitan Museum of Art amb l’objectiu de simplificar i estandarditzar la seva realització (Bamberger et al. 1999).

Aquest article proporciona informacions pràctiques i complementàries a aquest últim protocol amb l’objectiu de donar-lo a conèixer i de facilitar la realització d’aquest mètode d’avaluació que té l’avantatge de ser fàcil de posar en pràctica i que dóna resultats fiables si està ben realitzat.