La restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll al segle XIX. Entre la “restauració arqueològica” i la “restauració estilística”

Resum

Un dels episodis més coneguts de la història de la restauració decimonònica a l’estat espanyol és la intervenció que realitzà l’arquitecte barceloní Elies Rogent a la basílica de Santa Maria de Ripoll entre 1886 i 1893 sota els paràmetres de l’anomenada “restauració estilística” desenvolupada a França per Eugène Viollet-le-Duc i consistent en “restablir un edifici a un estat complet que pot no haver existit en un moment donat”, a partir de la definició de l’estil primordial del monument, de la unitat estilística del conjunt (que comporta l’eliminació dels afegits que desfiguren aquesta unitat) i del mètode analògic per a la reconstrucció de les parts perdudes.